Han passat 6 anys des de l’aprovació de la LOU, desenvolupada i retocada al 2007. Com ja es va denunciar unitàriament pels estudiants, professors, rectors i treballadors des de el 2001, molts dels efectes de la seva aplicació es van fent realitat. L’últim pas del Ministeri representa un salt qualitatiu: l’aprovació del Reial Decret sobre l’Ordenació dels Ensenyaments Universitaris que elimina les actuals llicenciatures i diplomatures, i instaura el model de divisió “Grau-Màster-Doctorat”. Aquest RD estableix el Grau com a formació general bàsica amb continguts devaluats, sense gairebé atribucions i especialitzacions, que queden reservats pels Postgraus.
Any rere any, la comunitat estudiantil ha persistit en denunciar l’atac sense precedents a l’ensenyament públic que suposa l’aplicació de les lleis educatives (LOU i LOE), com a eines de la mercantilització de l’ensenyament, es a dir, tractant l’educació com una mercaderia més i no com un dret social. I com una mercaderia qualsevol ha estat negociada en el si de la Organització Mundial del Comerç (OMC), mitjançant l’Acord General de Comerç i Serveis, i la patronal europea.
A la Universitat, la mercantilització s’està portant a terme mitjançant l’aplicació de la LOU (Llei Orgànica d’Universitats) –complementada amb la LUC (Llei d’Universitats de Catalunya)- i el Reial Decret, que pretenen implantar l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES). El procés de Bolonya suposa un canvi radical en el model universitari: privatitza, mercantilitza i elititza l’ensenyament superior. Aquesta profunda transformació clarament neoliberal es concreta en:
1. El finançament públic es substitueix gradualment per la inversió privada.
2. Les grans empreses entren als organismes de direcció de les universitats.
3. L’ensenyament crític-científic és reemplaçat per programes d’estudi i d’investigació al servei dels interessos de les multinacionals, concebuts per a ensinistrar treballadors.
4. Es creen organismes externs a la comunitat universitària que avaluen universitats, titulacions i professorat tot establint rànquings que potencien la competitivitat i la desaparició de les carreres poc “rendibles”.
5. L’ensenyament superior en català es margina, no es garanteix, i es discrimina a favor de les llengües més rendibles en virtut dels criteris de competitivitat empresarial i no del benefici social.
6. El segon cicle es mercantilitza, fent màsters amb els mateixos continguts, però triplicant el preu i sense programa de beques (que es substitueixen per beques-préstec –a retornar al finalitzar la carrera), mentre que al Grau manca especialització –tot i la pujada de taxes i matrícules-, i està destinat a un mercat de treball flexible i precari.
7. Els nous crèdits europeus (ECTS) augmenten considerablement el volum de feina per part de l’estudiant, que a més a més hem de pagar, i exigeixen la dedicació a temps complet. L’establiment dels ECTS condueix a una producció intel·lectual estandarditzada i sense criteris de qualitat, sota la mal anomenada avaluació continuada.
8. La càrrega docent per al professorat s’incrementa sense que es reflecteixi en la millora de les seves condicions laborals.
9. La càrrega de tasques pel personal d’administració i serveis s’incrementa sense que es reconegui la categoria laboral.
10. La precarietat laboral i els contractes irregulars s’institucionalitzen, a causa de la manca de finançament públic i la congelació de l’ampliació del capítol de personal malgrat les necessitats objectives dels servei: mitjançant falses beques que substitueixen contractes; contractes que no reflecteixen la càrrega laboral real; el no reconeixement de categories;...
Serveis cabdals de la universitat (publicacions, reprografia, restauració, servei d’informàtica...) s’externalitzen a un preu més car, amb una notable caiguda de la qualitat del servei pels usuaris, en benefici exclusiu de les grans empreses monopolístiques (OCE, Grup Soteras...)
L’aplicació de la LOU i la LUC també requereix el protagonisme i responsabilitat de les universitats per fer realitat aquest desmantellament de la universitat publica, la degradació dels continguts, de la qualitat docent i d’estudi i l’erosió progressiva de les condicions de treball pel conjunt dels seus treballadors. Per tal de situar-se al primer lloc d’una carrera competitiva sense un horitzó clar, les universitats estan desenvolupant a corre-cuita les directrius del Ministeri i de la Generalitat sense cap mena de consideració envers els estudiants i treballadors, sense l’esperit crític que les hauria de caracteritzar.
Entenem que l’abast de la LOU i de la construcció de l'EEES en els termes descrits, no és una reforma que vulgui donar a la universitat un paper responsable envers la societat, ni que vulgui oferir la possibilitat d’aprendre i qualificar-se independentment de l’origen social dels estudiants, ni que vulgui convertir la universitat en un lloc de treball digne. Tot al contrari: és una reforma al servei de la patronal catalana, espanyola i europea; és una reforma que vol fer negoci sobre les esquenes dels treballadors i restringir l’accés dels estudiants de classe treballadora a l’educació superior.
Insistim que el procés de Bolonya no està implantat encara i que per a fer-ho és necessari que cada Estat aprovi lleis per a la seva aplicació, ja que la UE no té competències en matèria educativa (Tractat Constitutiu Comunitat Europea. Art.149.4). Per això lluitem per la derogació de la LOU, la LUC i els Reials Decrets per aturar l’EEES.
Com ja hem dit, el procés de Bolonya limitarà enormement l’accés a la universitat. Per aquest motiu l’ensenyament secundari ha de patir també una important transformació, que es basa en la implantació d’Itineraris destinats a crear mà d’obra barata i que exclouen la possibilitat d’accedir a la universitat. La Llei Orgànica d’Educació (LOE) i la Llei Catalana d’Educació (LEC) augmenta els privilegis i les subvencions a la privada, en perjudici de la pública, i equipara davant la llei als centres públics i concertats, permetent que a l’hora d’implantar els itineraris cada institut pugui escollir la ruta que prefereixi. En la pràctica això equival a la segregació dels estudiants, ja que els centres privats es dedicaran principalment als itineraris que van a la universitat, mentre que els públics tendiran a convertir-se en centres de menor nivell, amb un ensenyament de baixa qualitat dirigit a un mercat laboral precari.
L’ensenyament públic ha degenerat enormement els últims anys i tothom està d’acord que és necessari un canvi. No obstant això, les actuals reformes són el contrari del que necessita un sistema educatiu de qualitat. Per això exigim la paralització del procés de Bolonya, la derogació de les lleis d’educació i que s’obri un procés democràtic i obert de debat on participin paritàriament estudiants, personal docent, investigadors i treballadors d’administració i serveis, i que contempli:
1. Estudis dignes, en català i gratuïts per a tothom.
2. Programes de beques que garanteixin condicions òptimes d’estudi (menjador, transport, materials, mobilitat, habitatge...)
3. Una universitat realment pública i al servei de la transformació social –que introdueixi valors crítico-científics, solidaris, de cooperació, no sexistes, no classistes...- i no com a corretja de transmissió dels interessos i de la socialització dels costos de l’empresa privada.
4. Un finançament públic solvent que permeti el normal funcionament de la universitat sense haver de cedir al xantatge de la patronal, i sense haver d’obligar a l’endeutament als estudiants.
Unes condicions de treball dignes que permetin desenvolupar serveis i activitat docent i d’investigació de qualitat.
Davant les eleccions espanyoles del proper 9 de març no podem oblidar que els principals responsables d’aprofundir la privatització encoberta de l’ensenyament públic han estat els dos últims governs: el del PP, per aprovar la LOU i el del PSOE per no complir la seva promesa electoral de derogar-la i per continuar aquest camí amb el Reial Decret, correspost pel govern de la Generalitat (PSC, ERC, ICV-EUiA). Tres dies abans de les eleccions estatals, volem denunciar a tots els partits polítics institucionals sense excepció (PSOE, PP, ERC, IU, ICV, CiU, PNB...) per haver votat al parlament espanyol a favor de l’actual procés de privatització, mercantilització i elitització de la universitat pública.
Per tot això, la Plataforma Mobilitzadora en Defensa de la Universitat Pública (PMDUP) –formada per les Assemblees de Facultats i els sindicats d’estudiants AEP i SEPC-, convoquem unes jornades de lluita estudiantil amb manifestació central a Barcelona pel dia 6 de Març. També fem una crida a professors, becaris, investigadors, personal d’administració i serveis, a la totalitat de la comunitat estudiantil i, en general, a tota la societat a participar i donar suport a aquesta lluita que ens afecta a tots.
PER LA PARALITZACIÓ DEL PROCÉS DE BOLONYA!
PER LA DEROGACIÓ DE LA LOE, LA LOU, LA LUC I ELS SEUS REIALS DECRETS!
FORA EMPRESES DE LA UNIVERSITAT!
NO A LA SEGREGACIÓ A LES ESCOLES!PER UN ENSENYAMENT EN CATALÀ, PÚBLIC, GRATUÏT, LAIC I DE QUALITAT!
Manifest PMDUP
No hay comentarios:
Publicar un comentario